Com ara fa dies que no escric res sobre les meves activitats he decidit d’explicar-vos la meva primera duatló d’aquest any.

Vaig decidir d’apuntar-me tres dies abans de la cursa, i sort que l’Anna m’acompanya i em dona suport perquè no se pas si hi hagues anat tot sol.

Físicament en el tram de Btt sabia que no tindria cap problema però en el tram a peu seria tota una sorpresa degut a que a part de sortir a trotar pels voltants del poble, moltes hores de caminar i un dia al Peguera a fondo... no havia fet res específic.

Doncs el dissabte desprès de dinar varem anar tirant amb la furgo cap a Vilallonga, un poblet on no havíem estat mai i que és prou bonic. La pluja ens va acompanyar durant tot el trajecte però per sort un cop varem ser allà va parar.

Un cop agafats els dorsals vam donar un tomet pel poble per fer temps fins a l’hora de l’explicació de la cursa del dia següent.

El briefing va estar molt be a part de la intervenció d’un noi del país que ens explicava el recorregut... buffff quines feinades!!!!!

Un cop acabat vam anar a Camprodon a fer el turista i a sopar. Desprès de sopar, furgo i cap a Vilallonga on estaven la Mireia i el Xavi sopant en la pensió on eren allotjats. Desprès de xerrar durant una bona estona, uns cap a la pensió i natres cap a la furgo a dormir.

El diumenge ja em vaig aixecar abans que sonés el despertador. A les 7 ja era a dins de la furgo dient ruqueries i molestant a l’Anna perquè s’aixequés... No hi podia fer més!!  Abans d’esmorzar ja vaig haver d’anar de ventre(JIjiji)

Mentre jo feia els últims preparatius l’Anna em va portar la bossa que l’organització m’havia de pujar fins a la transició. A la bossa hi havia unes sabates per córrer i la ronyonera amb aigua i gel.

Un cop tot a punt vaig anar a escalfar una mica amb la bici, però com tota l’estona em trobava algun conegut no vaig poder fer massa be la feina.

Per fi la sortida!!!!  Mmmm.... ara ja em trobava millor. Els moments abans de sortir per mi son una agonia!!

El primer tram era neutralitzat, havíem d’anar rere una moto que anava a 80k/h per lo menys. Bufff... Un cop vam deixar la carretera principal va començar la cursa. El ritme encara va ser mes fort. Sort que de seguida la carretera pujava fort. I la gent anava afluixant. Poc a poc vaig anar avançant fins al grup capdavanter. El que em va acabar d’ajudar va ser una pujada amb molta pendent i amb herba acabada de segar, a part d’algunes pedres. Lo que se’n diu “guarrilla” però que a mi se’m dona be. No es que no pateixi, però veig que els altres pateixen més (jeje). Durant aquest tram vaig anar pujant amb el Toti Bes, comentant les preciositats de la pujada(Vull dir lo guarrilla que era). Desprès vam passar amb una pista encimentada i finalment amb una pista bastant bona amb una pendent constant. Allà pensava que m’avançaria bastanta gent, pero vaig poder mantindre un ritme bastant bo i còmode per mi. Uns kms abans de la transició em va atrapar lo Joan Farnós i vam pujar una estona junts, abans de la transició ell va afluixar una mica i jo vaig entrar quart. Jo sabia que la bici m’aniria prou be però al ritme dels bons no m’ho pensava...

La transició me la vaig prendre “sin prisa pero sin pausa” i llavors cap amunt... Lo Joan m’havia avançat durant la meva transició de marmota. Al principi tenia les cames ben embotides, però sabia que aquell dolor poc a poc aniria marxant (o no)

Vaig anar agafant ritme fins a atrapar a lo Joan, vam comentar les sensacions i vaig anar tirant esperant que els bons m’agafessin. Sabia que el Joan Domenec, el Xavi Zapater i el Pere Aurell pujaven com a locomotores i baixaven encara millor. Però jo a lo meu, trobant el meu ritme anava molt còmode i ràpid. Abans del pic em va atrapar el Joan Domenec que anava molt fort pero quan em va avançar va afluixar una mica i no em va treure massa. Un cop al pic de Fontlletera(2575m) feiem una baixada duna 500m/d fins al refugi de Coma de vaca passant per la collada dels tres pics. Les cames baixant al principi bastant be, però a mesura que anava baixant notava que em faltava rodatge i que hauria d’afluixar una mica. Just abans d’arribar a baix em va passar el Pere Aurell que baixava com un Jabalinot, com encara quedava molt jo no em vaig ni inmutar, prou feina que tenia!

Un cop abaix ens tocava la segona ascensió fins al pic del Balandrau (2585m). El Xavi Zapater m’havia reduït distancies però encara em quedava marge. Les cames en aquesta segona pujada es van comportar molt be i vaig poder adelantar al Joan Comta i treure una mica mes de distancia al Xavi. Un cop a dalt del Balandrau baixada llarga fins a la transició. Uns 200mts abans em va adelantar el Xavi Zapater, jo vaig tirar algun cartutxo de reserva i vaig seguir-lo d’aprop. Una vegada a la transició... Sorpresa!! Hi havia l’Anna animant me a tooope i a part em va indicar on tenia la bici i em va agafar els trastos que vaig deixar. Unes fotos i subidooon!!!!

Sabia que el Zapater baixa molt be però encara tenia esperances d’atrapar-lo. El que sabia casi segur és que pocs m’avançanien a no ser de tindre algun fallo macànic.

Em vaig posar a rodar fort pel plà, amb el vent de cara intentant agafar un bon ritme, veia que anava escurçant distancia amb el xavi i que per darrera no hi havia ningú... Bestial!!!!!

Vam deixar la pista principal i vam agafar un cami abandonat amb molta pendent i ple de forats regateres i pedres. Vaig baixar fort pero sense apurar per no punxar. Una mica més endavant em vaig trobar al Xavi Zapater que havia punxat. Vaig parar i li vaig donar el meu esprai per tubeless. Vaig continuar tot sol i disfrutant al màxim... moments bestials que son lo que t’enganxen amb aquestes curses. Desprès d’algun corriol, alguna pujadeta vaig arribar a la meta al final en 5a posició!!!

Temps total: 3h 04 min dels quals 1h08 en btt, 1h 23min en el córrer i 31min en el descens en btt

El recorregut tenia uns 45kms i uns 2200m/d

 

La Mireia va fer 3a despres d’haver patit molt degut a que no es trobava massa be. Sort en van tindre les altres!!

Desprès marujeo, pica pica, una dutxeta  i quan va arribar l’Anna vam anar a dinar amb la Mireia i el Xavi. Un cop paït el dinar tranquilament de viatge cap a Tremp.

Ultimament les meves pedalades es veien influenciades per aquesta cursa de llarga distancia. En principi va començar com un repte personal per veure si seia capaç d'estar tantes hores pedalant i que les cametes aguantessin aquests més de 6000m/d. A mesura que van anar passant els dies anava veient que acabar-ho era perfectament possible. Després del Soplao vaig veure que podia estar molta estona pedalant però que el meu ritme no era lo suficientment ràpid per poder estar a prop dels de devant. Així que les meves sortides a partir de llavors es van fer una mica més curtes pero més intenses... jijij

Bueno. Començo desde divendres a la nit:

La organització ens va instalar a l'Anna al Fontelles al Jordi i d'altres coneguts a l'Hotel Pirene (on va estar molt be per cert). Despres d'un sopar abundant i molt variat vam acabar els preparatius per deixar la bike i el power apunt. Desprès per allà a les 23.00 intentar dormir una mica.

Dissabte a les 3.30 ens llevem i ens fem la pregunta de sempre... estem bojos?? Kina mandra. i a sobre ara hem d'anar a esmorzar.  Intento menjar alguna cosa però no tinc gens de gana, els altres veig que tampoc en tenen massa. Al final em foto un plàtan i un préssec a dures penes.

Ja son les 4.45 i amb el Xavi (Fontelles) decidim d'anar tirant cap a la sortida. El Jordi tarda una mica més perquè encara no portava prou pes al camelback, jijijiji.

Em despedeixo de l'Anna que em fara d'assistència durant tot el recorregut (Estava inscrita per participar però aquest any no ha pogut ser... Esta preparant una cursa moltíssim més important)

A les 5h 01min sortida... Aqui vaig veure un dels primers errors de l'organització: Nomes hi havia una llista per signar i erem 300 tios/es es va fer una cua de collons i a les 5 la gent encara feia cua. i si no signaves no sé quina era la sanció del seu reglament.

Bueno... els primers van sortir rapidissim, jo per dins del poble em vaig anar situant pel devant... sortejant esglaons papereres, testos... etc    desprès vam agafar una pista encimentada amb molta pendent, i cada un més o mens es va posar al seu lloc. Jo no hi veia massa, perque portava un Tikka lligat el manillar que feia menys llum que un misto, però com no era massa dificil doncs a foooondo!!!

Una vegada al tunel vaig agafar al segon grup que eren 3. El ritme era mooolt alt. Vam fer la majoria del tunel a 20/22 kms/h. Molt ràpid per mi, però com veia que els altres patien bastant em consolava jajajaj. ens del devant anaven a un minut nostre i eren 3.  Les cames les tenia fresques però sabia que em quedava una eternitat. Valia més no pensar-hi.

Aquesta part del recorregut la coneixia bé, ja no calia el frontal. No vaig dubtar en cap encreuament. Rapidament em vaig desfer del grup i a Vilaller arribava 4rt a 3 min dels primers. Eren les 6h40. Signo el control i marxo ràpid. L'Anna m'espera mes endevant i li dono el Frontal i ella em dona referencies amb els de devant i un plàtan. El coll de Serreres el faig volant, es una pujada comoda menys el principi que és una mica dret. La baixada al principi és molt plana pero desprès ja baixa fort. Arribo a Llesp, l'Anna em diu que vaig a 3min 50 dels primers, poc a poc em van treient minuts. El Javi em diu que el tinc 33min darrera meu. Despres el tram del cami de l'aigua de pujada... m'ho prenc en calma perquè està plè de repetxons, molts els faig a peu. Despres m'assabento que hi han participants que ho esquiven anant per carretera. Vaig tirant a ritmet per la carretera fins a Gotarta on agafem pista fins a Malpas. Agafo aigua a la font (Aprofito per dir: Cagada de l'organització... en una cursa que pagues 166€ d'inscripció no et deixin omplir els botelleros als avituallaments. No ho havia vist mai, i ja he fet alguna que altra cursa durant la meva vida...... VERGONYOS!!!!!!!!)

Continuo fins a Malpàs. Baixo fins al barranc i començo la pujada a Castellars i al coll de Sas. A la cruïlla de Castellars hi ha l'Anna que em dona aigua i una barreta, em diu que ls primers els tinc a 12 minuts pero que n'hi ha un que ha petat i que el trobare aviat... Això motiva!!!!!! Jo em trobava molt bè.

Abans del coll de Sas em trobo al tercer, em diu que ha perdut el road-book i que li fa mal el genoll. Es un noi jove, veig que e les pujades fortes apreta bastant, jo amb platillo i anar fent, quan planeja l'avanço, però a les pujades continua apretant... Jo pensava joderrr, que valent! fotent aquestes exprimides amb lo que queda. A la baixada l'adelanto i se'm posa al darrera fins a Sas. A la pujada fins al coll de Sas el deixo enrera uns metres. Arribo a l'avituallament de prat d'Or (C3) signo i marxo rapid, Miro enrera i no el veig.  Baixo fins a la Mola d'amunt, els primers els tinc a 19 minuts (Com anaven els cabrons!!!)  Faig la pujada fins al Coll d'Oli. L'ultim tram a peu, tampoc cal fer invents. La baixada es tècnica com a mi m'agrada... no se com anaven els primers pero jo  a fooondo. De seguida estic a la Torre de Cabdella. Alla hi ha L'Anna i el Jaume animant a toope. Els primers els tinc a 25 minuts i el cuart a 40 minuts... això va bé!!!

Comença el Triador. A mi personalment es una pujada que m'agrada i que conec bé, aixi que apreto on he d'apretar i em reservo als llocs mes durs, mentre anava pujant mirava enrera i no veia a ningu i devant tampoc... semblava que feia la cursa sol!!

Arribo a dalt del Triador em foto fart d'aigua i taronges i continuo a fooondo... ara toca "planejar" de pujada fins al Coll de la Creu Eixol. Es un tram ràpid però que has de saber rodar bé, si no es pot fer molt llarg (20kms).

Al coll demano aigua per omplir i no me la donen, així que agafo el vas per veure i me'l poso al bidó(Ojo k ridicul)

Tot indignat baixo cap a les pistes d'Espot i en contes de baixar per on marca el road-book em foto un lio i no vaig pel bon cami, però penso, mai tant que no donem abaix. Cuan apareixo abaix em trobo un cotxe de l'organització que m'havia estat seguint, animant i fent fotos desde el Triador. Em paren i em diuen que estic desqualificat!!!!!!!!!!!!  Ojo la cara que vaig fotre. Em diuen que no he anat per la ruta i que per on havia anat jo havia tallat cami.... Ufff  Desprès de negociar una estona quedem que torno a pujar (400m/d i uns 30 minunts) rectifico i baixo. Tot plegat que vaig perdre uns 35minuts i em vaig cascar un bonus extra. El 4rt em va atrapar, vam estar xerrant i vam anat tirant junts. El tio em deia que anéssim junts fins al final, portavem un ritmet bastant semblant, però a les baixades l'havia d'esperar, vam anar xerrant i així es va passar més ràpid el recorregut. Al Cami del Calvari el vaig esperar una estona però desprès per la carretera ens va anar be anar junts perque anavem fent relleus. A Alòs d'Isil hi ha l'Anna i ens diu que els primers estan a 1h10 minuts, li explico lo que m'ha passat empleno aigua i em foto un plàtan. Continuem a bon ritme fins a Mongarri i alla em foto una coca-cola ben fresca que em dona ales!!! Signem al control i marxem volant fins al Pla de Beret(Que no és plà). A la baixada podia haver marxat però el vaig anar esperant. La baixada és molt entretinguda, molt senderet i algun repetxó. Per fi estavem a punt d'arribar desprès de tanta estona pedalant, quan vam arribar feia 12hores i 38 minuts que haviem sortit. Bestial... Jo què em pensava que trigaria unes 14 hores...!  I això que vaig estar penalitzat 35 minuts... Jo em pensava que els primers anaven dopats pero la veritat  és que sóc capaç de fer-ho amb 12 hores bevent polvos del decatlon, menjant barretes, gels, platans i taronges d'una manera constant.

Mooolt content!!   Encara no se la posició que he quedat perque vam arribar junts amb L'Emiliano (45 tacos). els dos junts erem tercers pero l'organització no sé que fara. De totes maneres si em donen premi no el penso anar a buscar, perquè encara que la cursa sigui a Vielha, el premi te'l fan anar a buscar a Barcelona (Ja tenen collons) Ah i només donen maillot al PRIMER  de cada categoria...  Per mi els de PRO..KE son uns AGARRATS!!

 

De totes maneres sort que l'Anna, el Jaume, Sopi i més gent estaven ajudant-me i animant per allà i no vaig necessitar rés més.  MERCI A TOOOOTS!!!

 

El Javi va arribar unes 2hores darrera perquè va tindre problemes mecànics i el Jordi a 1horeta i pico carregat com una mula(Porta menjar per 3)

Tots vam acabar mooolt contents i cansats... despres a sopar, fer un beure i a dormir. L'endemà dinar de cloenda!

 

Merci Anna, sense tu segur que no hagués anat tant ràpid. L'any que ve et toca a tu eh!!??

Desprès d'haver començat la setmana d'autodestrucció fent la mitja marató de Pont de Suert (dia 13 d'abril), sense cap mena d'entrenament, el dilluns dia 14 el Chichi i jo teniem les cames adolorides d'una manera bastant sèria. Al migdia vam agafar la furgo per fer una part del kilometratge que ens esperava, No hi ha res millor que conduir unes 7horetes per que les cames es recuperin...jijiji. Quan ja no podiem més vam parar amb una àrea de servei de l'autopista per dormir. Posant tot de trampes per si a la nit algu ens volia robar.

El dimarts 15 ens aixequem amb l'esperança de que les cames no facin tan mal... però no va ser així. per baixar de la furgo ens vam haver d'agafar per tot arreu abans de posar una cama al terra. Una vegada a Chamonix ens dirigim cap a la Maison de la Montagne per mirar el temps que hi ha previst pels seguents dies. Ufff la cosa pinta malament. Però com som uns curtits nomès fem que brometes...Desprès cop de furgo i travessem la frontera suissa, al coll de Mulets ja començava a nevar. VAm buscar un bon lloc per fer de campament base al poblet de Bouvernier que esta a la vall on acabarem la cursa (Verbier)

El dimecres 16 desprès de preparar el material que ens demanarien per fer la cursa, agafem la furgo de Garrets (L'altre component de l'equip) i ens dirigim cap a Täsch o agafarem un cremallera fins a Zermatt. Una vegada alla i nomès sortir de l'estació ja hi havia tot de militars. Ja et podies fer una idea de que allò era serio, ja que la cursa l'organitza l'exèrcit suís. Per dirigirnos a la zona de control de material haviem de creuar tot el poble, i nomès feiem que creuar-nos participants amb unes pintes de curtits que feien por, nosatres els veiem a tots super alts i forts. Nomès feiem que buscar-ne algun per dir" Amb aquet segur que el guanyem" pero no el vam trobar...

El control de material va ser estricte però menys del que em pensava. Hi havia molt militar. Un per cada cosa.

Una vegada passada la primera prova vam anar a descansar a l'Hotel que la organització ens havia preparat ****. També ens vam fotre una dutxeta que ja feia uns dies que no ens mullavem. Akella tarda va ser basicament de menjar i dormir. A le 17.00 superpuntuals. El brifing mes serio i solemne que he estat mai. A dins de l'esglesia de Zermatt. L'explicació la feia un militar plè de medalles i desprès ens va donar la benedicció el capella.. ufff semblava que anavem a una mort segura!!!

A les 22.30 ens despertem de la migdiada llarga i ens vestim per anar a lluitar contra les pàjares. El cèl era seré i el vent suau pero fred...  les cames al 80%. jijiji. Bones sensacions pero estranyes, ja que a les 24.00 normalment jo ja fa hores que estic dormint i avui ens esperàven unes 11h de cursa i uns 4200m/d, la meitat de nit.

Deixem l'hotel i anem a passar el 2on control de material, on et miren si portes connectat el gps i el mòvil que l'organització et dona i l'ARVA és clar. Tambè et donen una targeta que et fan fitxar al C.P durant la cursa.

Ens dirigim a la sortida que està devant de l'estació de tren. Veiem gent molt curtida però no molta perque durant la nit hi havien diferentes sortides. Són les 12 menys 5 i la speaker de la cursa ens anima perque abans heviem parlat amb ella una estona. I nosaltres vam respondre cridant com a bestiotes... Subidon!!

24.00 en punt sortida pel mig dels carrers de Zermatt amb esquis i botes a la motxilla i sabatilles de correr als peus. La gent animant com boja!! Bufff... quines sensacions. ens sentiem invencibles... però sabiem que la cosa aniria a menys jijii

Desprès del poble encenem els frontals i agafem un senderet molt xulo que ens portara sota la cara Nord del Mattenhorn (Cerví). Feia una lluna casi plena i es veia la silueta del Cerví  i d'altres grans muntanyes que l'envolten. Al fons de la vall una filera de llumetes, que eren els frontals del grup que havia sortit devant nostre.

Tanquilitat relativa, l'entorn de somni, temperatura sota zero que amb la llum dels frontals podiem veure el ritme de les nostres respiracions com el fum de locomotores.

Desprès de 1h30 caminant/corrent arribem al primer control on ens hem de calçar les botes i els esquís. El Chichi i jo perdem una mica més de temps perquè ens haviem d'encintar els botins per evitar llagues. El Garrets ens espera impacient. Comencem a lliscar en una pujada suau amb un ritme bastant bò, però sense estresar-nos.

Anem guanyant alçada fins a la vora del refu de Shönbiel on toca encordar-nos entre nosaltres ja que a partir d'ara feiem un tram de glacera. Ja estavem sobre uns 3.400m fei bastant vent en alguns llocs i el fred apretava, en moviment no es nota, pero si et pares una mica la suor se't congela ràpid. Continuem amb el nostre ritme, anem còmodes i anem avançant gent. Amb 4hores i poc arribem al punt més alt de la cursa La Tête Blanche (3670). Allà hi ha un control de pas i un botiquin amb un metge.  La temperatura de sensació deien que era de -35. No ens vam encantar ni un moment i vam començar a baixar encordats  per una pala ampla i amb neu pols cap al coll de Bertol que es on ja podiem desencordar-nos. A partir d'aqui una altra baixada llarga i una mica més complicada fins als plans de Bertol i després fins Arola. La escasa iluminació dels frontals ens limitava una mica per poder baixar a fooondo. tot i així vam baixar bastant ràpid.

A Arola la Marta ens esperava amb tot de llaminadures i beures. Vam deixar algo de roba i vam continuar, Les parades es feien curtes, però realment penso que estavem massa temps. Això sí, sorties de l'avituallament carregat de combustible.

Desprès d'Arola venia una pujada bastant dreta en un principi per que anava per unes pistes d'esqui. Ja començava a clarejar i ja es podia apagar la llum dels frontals.Ja portavem unes 5h i mitja de cursa nocturna. A partir d'aquí hi havia més gent en el recorregut perquè molts feien nomès el tram d'Arola a Verbier. En aquesta pujada vaig marcar jo el ritme cosa que no em deixen fer mai perquè em diuen que soc poc constant, i tenen raó. Pero jo a lo meu i ells al darrera i com no deien res jo anar fent. Vaig tirar fins a Riedmatten on hi havia una canal fàcil pero que ens vam trobar bastanta gent del recorregut curt... bueno paciència. La baixada estava guarrissima agafant-nos a unes cordes fixes posats dintre de unes canals de roca i gel on no hi havia manera de parar-se... ufff quin arrebentament.. Desprès de una bona baixadeta esquiant, on les cames ja anaven una mica toves i ja no anavem tan agrupats en la baixada, ja es començava a veure els nivells de cansament de cada un. Ara tocava lliscar per la vora d'un embassament al llarg d'uns 4 kms. Al principi no teniem clar si anar amb les pells o passar remant i fent el pas de patinador. Però ràpid vam veure que lo de remar arrebentava molt. Garrets va marcar el ritme i la veritat és que vam anar prou ràpid. El sol ja escalfava i ja anavem tocadets. A la Barma hi havia un bon avituallamen on vam haver de parar una mica perquè el Chichi tenia problemes estomacals, i a nosaltres no ens va anar malament. Una vegada solucionats els problemes estomacals i haver carregat de combustible vam fer la última pujada llarga cap a la canal de Rosablanche. Ja estàvem tobets Garrets en alguna ocasió ja va dir que més ràpid no podia anar ni que vulguès i natres anabem amb les cames embutides i resentides del curtiment dels últims dies. La canal es va fer molt bè ja que hi havien 3 o 4 traces per pujar-la a peu. Cada un al ritme que podia... Allò semblava "el Valle de los Caidos", tenint en compte que ja portavem més de 10 hores de cursa.  Desprès de la Canal hi havia un fals plà i la última pujadeta molt curta fins al coll du Chaux. on hi havia mooolta gent animant com bojos.            Quin subidoón!!!!!!   Ja sabiem que estavem a punt de acabar aquella travessa. Només quedava una baixada ràpida i fàcil d'uns 1500m/d, i algun tram de remar. La baixada al final va ser a foooondo per les pistes semblava mentida com les cames aguantaven aquella pressió sobre els esquis. Vam mirar enrera amb el Chichi i el Garreta no hi era. El tio anava a tooope pero deia que no podia correr més. llavors vam baixar més agrupats fins al final de la neu. Encara ens van fer posar els esquis a l'esquena i correr pel mig dels carrers de Verbier durant un km. Bufff... no es va fer llarg ni rès.

Per fi la arribada... ens vam donar les mans per entrar els tres junts... Ho haviem aconseguit i a sobre vam fer un bon temps...

Sensacions brutals!!!  Merci Gerard i Chichi per haver compartit aquestos moments de curtiment!!!

Els dies seguents vam aprofitar per fer alguns cims i descensos maquissims dels Alps suissos!!